21.346 - Alternatives econòmiques - Aula 1

Públic

En barris marcats per la vulnerabilitat social, la precarietat laboral i les desigualtats estructurals, el fet de trobar feina sovint no és només una qüestió de caràcter econòmic. També implica recuperar autoestima, estabilitat emocional, xarxa comunitària i oportunitats de futur. En aquest context va néixer Comunitat Activa, un projecte impulsat pel Grup ABD al barri de la Torrassa, a l´Hospitalet amb l´objectiu d´acompanyar persones en situació de vulnerabilitat cap a uns processos d´inclusió social i laboral.

Més que un servei d´orientació laboral, representa una manera diferent d´entendre l´economia, el treball i la intervenció social. El projecte situa les persones al centre i construeix itineraris personalitzats que combinen formació, suport social, orientació laboral i participació comunitària. Tot això connecta clarament amb els principis de l´Economia Social i Solidària (ESS), un model que prioritza el benestar col·lectiu i l´impacte social per damunt del benefici econòmic.

Una economia basada en les persones

La pràctica diària de Comunitat Activa exemplifica molts dels valors fonamentals de l´ESS: equitat, participació, sostenibilitat, arrelament al territori i cohesió social. A diferència dels models assistencials i que estan orientats al mercat laboral, el projecte entén que la inclusió no depèn d´aconseguir una feina sinó també de garantir unes condicions mínimes de dignitat i estabilitat.

Un dels exemples mes innovadors és la botiga social impulsada pel projecte, es tracta d´un espai a on les persones participants poden accedir setmanalment a productes bàsics d´alimentació i higiene mitjançant una moneda social interna, amb aquest sistema no només ajuda a cobrir les necessitats bàsiques sinó que redueix la pressió econòmica durant els itineraris formatius o laborals.

Tal com em  va comentar la Nuria (responsable de Comunitat Activa) en el seu correu de retorn “la finalitat de la botiga és que puguin iniciar i finalitzar els itineraris d´inserció i formació sense les pressions econòmiques fregides de la manca de feina.”

Aquest model també connecta amb formes alternatives de consum responsable i economia comunitària. Aquesta botiga s´abasteix dels Bancs dels Aliments, de donacions de comerços i compres realitzades a petites cooperatives i així genera una xarxa econòmica mes sostenible i arrelada al territori. També es reflecteix gràcies a la participació activa de les persones usuàries, les que reben un suport social són convidades a participar en tallers i fires i d´aquesta manera es reforça el sentiment de pertinença.

Inclusió social, feminisme i dret a una vida digna

El projecte treballa sense problemàtiques estructurals relacionades amb la pobresa, l´exclusió social, la bretxa digital, la desigualtat de gènere o la vulnerabilitat energètica.

La Núria va comentar que aquestes tasques estaven directament connectades amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l´Agenda 2030. El projecte contribueix a l´ODS 1 (fi de la pobresa), l´ODS (fam zero), l´ODS 4 (educació de qualitat). L´ODS 5 (igualtat de gènere), l´ODS 8 (treball digne) i l´ODS 10 (reducció de desigualtats).

La perspectiva feminista és especialment rellevant si es té en compte que un 70% aproximadament de les persones ateses són dones, incorpora una mirada d´apoderament i autonomia econòmica que entén la inserció laboral com una eina de transformació social. També desenvolupen formacions d´alfabetització en català i castellà, competències digitals i d´aquesta manera facilita l´accés a una educació inclusiva i adaptada a les necessitats del territori.

També em va destacar el programa de pobresa energètica obert al barri, destinat a reduir consums i millorar tarifes energètiques per a famílies vulnerables.

Digitalització: eina d´inclusió o risc d´exclusió?

Com altres organitzacions, han incorporat d´una manera progressiva eines digitals per a poder millorar la gestió dels itineraris i el seguiments dels usuaris/àries, els permet una major eficiència i facilita el desenvolupament de competències digitals cada vegada més necessàries en el mercat labora d´avui en dia.

També els ha plantejat algun que altre repte, com el risc de que les persones amb menys accés a tecnologia o amb dificultats quedin encara més excloses. I també el perill de deshumanitzar aquests processos que necessiten proximitat, confiança i acompanyament personal. Per a ells eñ repte a part de digitalitzar-se ha estat fer-ho des d´una perspectiva inclusiva i coherent amb els valors de l´ESS.

Polítiques públiques i ESS: oportunitats i límits

El projecte està relaciona d´una manera estreta amb els grans marcs institucionals i polítiques públiques vinculades a la inclusió social i l´economia social

En el context català la iniciativa com els Ateneus Cooperatius poden reforçar aquest tipus de projectes facilitant xarxes, recursos o col·laboracions territorials, a nivell d´Europa, el Pla d´Acció per a l´Economia Social reconeix el paper de les entitats socials com a agents claus de cohesió.

Però com va comentar la Nuria en la visita que vaig tenir a la seva entitat continuen depenent molt del finançament públic, tota la seva burocràcia administrativa i les dificultats d´accés a determinats programes o subvencions. Per tant, hi ha una contradicció, les institucions reconeixen el valor transformador de l´ESS però la burocràcia administrativa afavoreix a les organitzacions amb més recursos tècnics i financers.

La contractació pública com eina de transformació social

Mantenen una relació estreta amb les diferents administracions públiques a través de programes i iniciatives vinculades a la inclusió social i laboral. Amb aquesta vinculació queda en evidència la importància del suport institucional en la sostenibilitat del projecte. La contractació pública responsable podria representar una oportunitat important per ampliar l´impacte social de l´entitat, mitjançant clàusules socials i ambientals les administracions poden prioritzar organitzacions que generin inclusió laboral i un retorn social.

També apareixen dificultats com poden ser els processos de licitació ja que normalment impliquen una càrrega burocràtica i competència desnivellada amb grans empreses o entitats amb més estructura administrativa, això els pot dificultar que una entitat com ells puguin accedir en les mateixes condicions a concursos públic tot i que tenen un gran valor social. Només serà transformadora si incorporen criteris socials i simplifica l´accés de les entitats de l´ESS als recursos públics.

Més enllà de la inserció laboral

La conversa amb la Nuria dona per evidència que no entenen la inserció laboral com un accés a la feina, sinó com un procés integral de participació comunitària, moltes de les persones arriben amb situacions de vulnerabilitat que afecten l´àmbit econòmic, el formatiu i el social.

Per això, el projecte combina orientació laboral amb suport social, formació i cobertura de necessitats bàsiques.

L´experiència que m´ha donat el fet de poder visitar l´entitat m´ha fet veure les limitacions amb les que conviuen, tot i la seva alta capacitat transformadora, la sostenibilitat del projecte continuada condicionada pers factors com el finançament públic, la disponibilitat de recursos i les dificultats administratives. Això posa de manifest que la transformació social no pot recaure exclusivament en les organitzacions del tercer sector sinó que necessita també un suport institucional estable i unes polítiques públiques realment accessibles i compromeses amb l´Economia Social i Solidària.

Per a l´elaboració del informe he utilitzat la IA com una eina de suport en la millora del contingut. També m´ha ajudat a donar una visió més professional al text. L´informe final s´ha fet a partir de la recerca d´informació pròpia, fonts acadèmiques i institucionals i també per la informació facilitada directament per Comunitat Activa mitjançant correu electrònic i una visita a la seva entitat. El contingut generat amb l´ajuda de la IA ha estat revisat i adaptat manualment abans d´incorporar-ho al informe final.

BIBLIOGRAFIA

Alcañiz, G. (s. f.). Las monedas sociales en la Economía Social y Solidaria. Universidad Complutense de Madrid. https://revistas.ucm.es/index.php/RASO/article/download/65615/4564456552230/4564456575464

Ajuntament de Barcelona. (s. f.). Què és l’Economia Social i Solidària? https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/impulsem-less-piess/que-es-leconomia-social-i-solidaria

BLOC4BCN. (s. f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Construint un futur sostenible per a tots. https://bloc4.coop/ess/

Comunitat Activa. (s. f.). LinkedIn – Comunitat Activa. LinkedIn. https://www.linkedin.com/showcase/comunitat-activa/

Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris.

Cristina Enea Fundazioa. (s. f.). ¿Qué son las monedas complementarias? https://www.cristinaenea.eus/es/download/contenidos/ficheros/Monedas_peq_CAST.pdf

Fundación Salud y Comunidad. (2024). Experiències d’inserció sociolaboral. https://www.fsyc.org

Grup ABD. (s. f.). Comunidad Activa. https://abd.ong/programas/comunidad-activa/

Grup ABD. (s. f.). Comunitat Activa: programa d’inserció sociolaboral. https://abd.ong/ca/programes/comunitat-activa/

Grup ABD. (s. f.). Història de l’entitat. https://abd.ong/ca/historia/

Grup ABD. (s. f.). L’equip. https://abd.ong/ca/equip/

Grup ABD. (2023, 30 març). Comunitat Activa Sants es trasllada a un espai nou, més ampli, per implementar nous projectes d’inserció sociolaboral. https://abd.ong/ca/desigualtat/comunitat-activa-sants-es-trasllada-a-un-espai-nou-mes-ampli-per-implementar-nous-projectes-dinsercio-sociolaboral/

Grup ABD. (2024, 27 novembre). Comunitat Activa organitza una sessió d’entrevistes ràpides per facilitar l’ocupabilitat. https://abd.ong/ca/inclusio-i-pobresa/comunitat-activa-organitza-una-sessio-dentrevistes-rapides-per-facilitar-locupabilitat/

Grup ABD. (2025). “Tejiendo futuro”: nova línia d’actuació de Comunitat Activa orientada especialment a les persones en situació administrativa irregular. https://abd.ong/inclusion-y-pobreza/tejiendo-futuro-la-nueva-apuesta-de-comunitat-activa-orientada-especialmente-a-las-personas-en-situacion-administrativa-irregular/

Grup ABD. (2026). Programa Orienta en Comunitat Activa. https://abd.ong/inclusion-y-pobreza/el-programa-orienta-del-soc-ya-esta-en-marcha-en-comunitat-activa-sants/

Socioeco. (s. f.). Monedas complementarias, una herramienta de la transición económica. https://www.socioeco.org/bdf_dossier-20_es.html

YouTube. (s. f.). Vídeo de presentació de Comunitat Activa [Vídeo]. https://www.youtube.com/watch?v=L9WPUgEnnr0

Entrevista, visita i intercanvi d’informació amb Núria, responsable de Comunitat Activa, realitzada durant l’elaboració del treball acadèmic (2026).