21.346 - Alternatives econòmiques - Aula 1

Públic

En el context de l´Economia Social i Solidària (ESS) les eines com les finances ètiques, els bancs dels temps i les monedes social es plantegen com a mecanismes per a reforçar el desenvolupament comunitari i la inclusió social. Analitzo el cas de Comunitat Activa, una entitat amb un fort arrelament territorial que treballa amb persones en situació del vulnerabilitat.

A partir de l´anàlisi inicial i de la valoració que ha fet la companya Verònica he pogut aprofundir en els aspectes claus relacionats amb la viabilitat real d’aquest tipus d´iniciatives. La Verònica destaca la importància de començar amb formes d´intercanvi més senzilles (com un mercat solidari ja existent) així com la necessitat de garantir l´accessibilitat i evitar que la iniciativa es vegui com una eina limitada a col.lectius vulnerables.

Anàlisis DAFO

FORTALESES (internes)

-Arrelament al territori i xarxa de confiança, Comunitat Activa ja disposa d´una base comunitària sòlida, amb la qual cosa ja facilita la introducció de noves dinàmiques d´intercanvi basades en la confiança.

-Experiència en inclusió social i treball comunitari, ja tenen una trajectòria en l´acompanyament de persones vulnerables cosa que pot afavorir una implementació més sensible i adaptada.

-Valors alineats amb l´ESS, els principis de cooperació, solidaritat i sostenibilitat encaixen d´una manera molt present amb les monedes socials i altres conceptes alternatius.

-Capacitat de treball en xarxa, la col.laboració amb altres sectors socials ajuda a la seva difusió i consolidació de la iniciativa.

DEBILITATS (internes)

-Dependència del finançament públic, pot limitar la capacitat d´assumir els riscos corresponents o invertir en nous projectes innovadors.

-Recursos limitats, la gestió d´una moneda social requereix temps, coneixement i una estructura, aspectes que poden ser escassos.

-Bretxa digital, part de les persones usuàries poden tenir dificultats per a poder utilitzar les eines digitals si la moneda social en depèn.

-Necessitat de formació, tant l´equip com els usuaris necessitarien formació específica per entendre i utilitzar d´una manera correcta aqeust sistema.

-Dificultat d´adaptació als col.lectius vulnerables, tal com comenta la Verònica si l´eina no es prou senzilla i clara, pot acabar sent poc útil en el dia a dia.

OPORTUNITATS (externes)

-Millora en la inclusió social, pot facilitar l´accés a serveis a persones amb recursos limitats.

-Impuls de l´economia local, afavorirà el consum de proximitat i el suport a comerços del barri.

-Enfortiment de xarxes comunitàries, servirà per a promoure relacions de cooperació i intercanvi entre veïns i entitats.

-Major resiliència davant la crisi, podrà oferir alternatives en altres contextos de dificultat econòmica.

-Implementació progressiva, també com comenta la Verònica iniciatives ja existents com el mercat solidari poden servir de base per a evolucionar cap a una moneda social.

AMENACES (externes)

-Poca participació inicial, sense una participació suficient, la iniciativa no podrà consolidar-se.

-Desconfiança, algunes de les persones i comerços poden tenir reticències davant sistemes no tradicionals.

-Risc de segmentació, tal com també diu la Verònica, pot ser percebuda com una eina només per a col.lectius no vulnerables, limitant el seu abast.

-Incertesa legal, la regulació d´aquest tipus d´iniciatives pot generar dubtes o dificultats.

-Dependència institucional, el suport de les administracions pot ser determinant però també pot generar incertesa si desapareix.

Amb aquest anàlisis vull mostrar que la moneda social pot ser una eina amb un gram potencial de transformació per a la Comunitat Activa però la seva implementació ha de ser realista i adaptada al context. Tal com apunto no només es tracta d´introduir una nova eina sinó d´assegurar que sigui útil, comprensible i accessible per a les persones. Considero especialment rellevant el poder apostar per una estratègia progressiva partint d´algunes experiències ja existents dins l´entitat, això permetria generar confiança i aprenentatge abans d´implementar un sistema mes complex.

En conclusió, les monedes socials amb altres eines de l´ESS podrien reforçar l´impacte social de Comunitat Activa però penso que necessiten una bona planificació, formació, participació i una implementació d´una manera progressiva. Gràcies als comentaris de la Verònica m´han servit per poder identificar millor els reptes reals i orientar una proposta més viable i ajustada al context d´avui en dia.

Aquest treball s’ha elaborat a partir de l’anàlisi, la contextualització i la redacció pròpia dels continguts.
La IA s’ha utilitzat únicament com a eina de suport per a la revisió i correcció lingüística del text.

Ajuntament de Barcelona. (s. f.). Què és l’Economia Social i Solidària?
https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/impulsem-less-piess/que-es-leconomia-social-i-solidaria

Alcañiz, G. (s. f.). Las monedas sociales en la Economía Social y Solidaria. Universidad Complutense de Madrid.
https://revistas.ucm.es/index.php/RASO/article/download/65615/4564456552230/4564456575464

BLOC4BCN. (s. f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Construint un futur sostenible per a tots.
https://bloc4.coop/ess/

Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris

Cristina Enea Fundazioa. (s. f.). ¿Qué son las monedas complementarias?
https://www.cristinaenea.eus/es/download/contenidos/ficheros/Monedas_peq_CAST.pdf

Grup ABD. (s. f.). Comunitat Activa.
https://abd.ong/ca/programes/comunitat-activa/

Socioeco. (s. f.). Monedas complementarias, una herramienta de la transición económica.
https://www.socioeco.org/bdf_dossier-20_es.html